Un museu no es redueix a l’exhibició aïllada d’uns quants objectes. Tampoc es limita a una suposada contemplació estètica per part d’uns públics epistemològicament passius o a una pretesa interacció amb una audiència emocionalment activa. Un museu és un espai de construcció de coneixement, en múltiples direccions, un escenari forjat per propiciar maneres d’accedir al passat amb la fi d’entendre el canvi i la continuïtat de determinades pràctiques al llarg del temps. En aquest cas, a més, un museu de la medicina és un lloc de preservació de certs materials que permeten aproximar-se a les pràctiques i cultures mèdiques relacionades amb la cura de la salut i l’experiència d’emmalaltir.
En el darrer mig segle, els canvis derivats de la progressiva professionalització en la història de la ciència han contribuït de manera decisiva a transformar i diversificar les maneres d’analitzar i comprendre el binomi salut-malaltia. No es tracta només de sofisticació analítica i de nous marcs conceptuals, també del reconeixement i reconstrucció del passat en funció d’una particular selecció d’allò que ha d’esdevenir patrimoni, de comprendre la configuració de maneres de conèixer la salut i la malaltia per tal d’esdevenir hegemòniques, o dels usos, transformacions i abandonaments a què ha estat sotmesa la cultura material de la medicina contemporània.
Per tal de comprendre el pes que la materialitat ha tingut en la delimitació d’unes pràctiques mèdiques mediatitzades proposem aquí una nova secció amb un doble objectiu: mostrar la diversitat d’aquella cultura material; i forçar la seva comprensió en contextos històrics precisos; i per això presentem i oferim aquí, tant als estudiosos del passat com al conjunt de la ciutadania, informació sobre els diferents arxius, objectes i representacions visuals, que formen part de la selecció patrimonial que ha configurat les col·leccions del MHMC.
2017 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Web realitzada per MediTecnologia
