Imatges

Només feia uns mesos que s’havia inaugurat el nou Hospital Clínic de Barcelona i que havia arrencat el primer curs a la nova Facultat de Medicina del carrer de Casanovas quan el claustre de professors va acordar passar a la història a partir de la representació, entre la fotografia i la caricatura, efectuada per un desconegut López el 1907. El dibuix mostra clarament una cultura mèdica en transició: les figures patrícies de determinats metges, la centralitat i empenta de la cirurgia, la presència relativa d’instruments mèdics corresponents a algunes noves especialitats mèdiques, la llanterna de projecció de plaques de vidre emprada a les aules, el simbolisme i la convivència dels nacionalismes polítics, etc. Es tracta d’un objecte d’unes dimensions considerables -més d’un metre d’ample i de mig metre d’alçada- i que potser hauria de trobar-se, com altres peces, instruments, orles i col·leccions, entre el patrimoni exhibit d’aquella facultat universitària, tot servint el seu propòsit comunicatiu original.

Des de finals del segle XIX, la premsa, els cartells, les postals, les publicacions de productes farmacèutics i altres mitjans impresos es van fer ressò d’aquesta eina de comunicació, a mig camí entre la crítica i la informació, entre l’humor i l’art. No era pas una peculiaritat de la cultura mèdica catalana, doncs aquest tipus de representacions les trobem a nombroses revistes i altres suports de comunicació europeus des de mitjan segle XIX.

Hipodromo cómico, 1883

Des de metges il·lustradors a professionals d’aquesta pràctica, Letamendi, Neula, Mata, Passarell, Bagaría, Junceda, Sabatéç, KSA, Kiku, Galeno, Bon, Manuel del Arco, Eugen,o, Ros, i tants altres van deixar la seva signatura en dibuixos i caricatures. En alguns casos, com ara de la mà de Passarell o de Bon, és fàcil reconèixer el talent de l’artista per tal de reproduir alhora l’especialitat mèdica a partir de la qual es reconeixia el metge o detalls grotescos de la seva personalitat. L’afició al tema es va traduir en iniciatives, sufragades per diferents laboratoris farmacèutics, i transformades en autèntiques col·leccions. Algunes de les quals produïdes al llarg de les dècades centrals del segle XX. Fa uns anys vam dedicar un llibret i una exposició a aquest tema: Caricatures de Metges (MHMC-COMB, 2012).

Passarell, 1932

Galeno, 1921

Bon, 1951

Manuel del Arco, ca 1960

Eugen,o, 1949

Resulta significatiu en aquest sentit constatar la força i interès d’aquest tipus de representació en recordar el 1958 els primers vint-i-cinc anys de vida del Casal del Metge. Per a l’ocasió, s’organitzà a l’edifici de la via Laietana un complet programa d’activitats, que va incloure diverses exposicions al vestíbul d’aquella institució dedicades a retrats i escultures de metges, segells sanitari, ex-libris i caricatures de metges. El món d’una “classe mèdica” que es va anar esllanguint des de llavors.