La història clínica del Sanatori Pedralbes, el centre psiquiàtric nascut i mort sota l’empenta professional del metge
Joaquim Fuster Pomar, entre els primers anys 1940 i els primers anys 1980, és menys coneguda que la seva singular existència de les darreres quatre dècades.
El sanatori psiquiàtric privat, adreçat a la burgesia benestant catalana sota el franquisme, va acabar sent la propietat de José Mestre Fernández, un empresari poderós i respectat pels volts del 2000,
proper al rei Juan Carlos I i a la família Pujol Ferrusola. El 2010 Mestre va rebre de mans del president José Montilla el
premi al millor empresari nacional del sector de la logística. Mestre havia estat el
director general de TerCat, S.A. –Terminal Catalunya¬–, que gestionava la dàrsena Prat del port de Barcelona i el tràfic de contenidors corresponent, fins que va vendre un 70% de l’empresa a l’empori xinès Hutchison el 2006
per 250 milions d’euros. Aquell mateix any 2010, Mestre és detingut, acusat i sentenciat a 12 anys de presó per participar en una
xarxa de narcotràfic entre Amèrica i Europa. El 2014 es va posar a la venda la mansió de Mestre, embargada per les autoritats, per un valor de 30 milions d’euros, i considerada com la
casa més cara de Barcelona.
El Sanatori Pedralbes estava situat al número 2 de l’Avinguda d’Espasa –l’editor– i es va bastir a l’anomenada
Casa Fàbregas, dissenyada per l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs, cap a 1938. Aquest va ser l’arquitecte de la
Clínica Barraquer i d’una casa semblant al Sanatori, la casa que ocupa la
Clínica Creu Blanca, també a Pedralbes. De fet, Lloret va ser arquitecte d’aquest tipus de mansions a Sarrià i Pedralbes durant el franquisme.
Format al costat d’
Emili Mira, el 1939 el metge Fuster va ser depurat de la Universitat de Barcelona i va continuar la seva carrera com a psiquiatra de l’Institut Mental de la Santa Creu i més tard també al Preventori Psiquiàtric de l’Ajuntament de Barcelona. La pràctica privada la va fer durant quatre dècades a Pedralbes. Allí van néixer i viure els cinc fills del seu matrimoni amb Pilar Carulla, filla del metge, professor i rector de la Universitat de Barcelona Valentí Carulla. Són prou coneguts dos d’aquells fills, els metges Joaquim i Valentí, neuropsiquiatra i cardiòleg que han fet carrera als Estats Units d’Amèrica.
Portada de la revista editada per Joaquim Fuster
Del Sanatori de Pedralbes gairebé no hi ha notícia sobre la seva
tasca assistencial. Les
recerques d’Òscar Montero sobre Joaquim Fuster ens apropen a aquesta figura de la psiquiatria. Sobre l’activitat portada a terme al psiquiàtric privat, Fuster va deixar una revista:
Anales del Sanatorio de Pedralbes, que només va tenir dos números d’existència, els anys 1943 i 1944. Del seu contingut es pot extraure la pràctica del shock en l’esquizofrènia aguda femenina, el coneixement de la psicocirurgia i la leucotomia prefrontal defensada per Egas Moniz i altres psicosis clàssiques.
Escultura d’unicorn feta per Joaquim Fuster, Barcelona, 1939. La banya torçada en espiral fins a l’infinit refereix al psiquiatra Ramon Sarró i materialitza l’spira mirabilis del matemàtic Bernouilli (1692), representació de la constància en les adversitats i símbol de la resurrecció.
