Orles de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona

ESPAIS DE CIÈNCIA EVANESCENTS: ORLES DE LA FACULTAT DE MEDICINA
DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA


Les parets de la unitat docent de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sostenen les orles de les promocions d’alumnes graduats, des de la primera (1968-1974). Certament, es tracta d’una universitat jove. En contrast, les orles són absents de les parets de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.



Finals del segle XIX-1907

De fet, aquest és un objecte comissionat pels estudiants i no per la institució universitària. I no obstant això, es tracta d’un document emblemàtic que prestigia l’establiment docent. Per descomptat, també els despatxos i les sales d’espera dels seus propietaris, a la vista dels seus clients, pacients, familiars i amistats. Al llarg dels anys, el MHMC ha aconseguit una notable col·lecció d’orles, lluny encara de tenir un exemplar de totes les promocions, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Primeres dècades del segle XX

Les orles aporten 'més informació sobre la memòria escolar que sobre la història de l’escola i de les pràctiques docents', tal com han assenyalat les recerques sobre fotografia i construcció de la memòria escolar de Sara González Gómez i Xisca Comas. Ara bé, les orles són un document històric excepcional en la mesura en què aporten una informació decisiva: la fotografia de les cares i els noms i cognoms dels homes i les dones graduades i dels professors i professores, i sovint, el lloc de naturalesa de tots aquells estudiants. En la selecció d’imatges que incorporem aquí es pot veure la presència lenta, però progressiva de les dones a les orles de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Recordem aquí que les orles són un producte de l’estat liberal consolidat a mitjan segle XIX, i en van produir tant els instituts d’ensenyament secundari com les facultats universitàries.

De 1923 a 1935

En un treball de títol encertat, Certificats de saviesa, sorgit d’una exposició col·lectiva sobre la col·lecció de fotografia històrica de la Universitat de València (2006), Victoria Bonet cridava l’atenció sobre els significats artístics, polítics, commemoratius que es posen de manifest en l’orla pròpiament dita. Això és, en el conjunt ornamental que enquadra les fotografies esmentades: com es decidien els temes? Qui els decidia? A qui els comissionaven? En la selecció d’orles que presentem aquí es poden veure perfectament el trànsit successiu d’influències del romanticisme, del noucentisme, del catalanisme conservador de la Lliga regionalista, d’un modernisme classicista, dels nous corrents artístics dels anys 1920 i 1930, del franquisme totalitari al franquisme integrat, i de la Transició. Les orles són, per tant, un producte del seu temps, sotmès als condicionants històrics i a la simbologia dominant en cada període. Així, al llarg del període també s’observen canvis en la composició dels quadres i en el disseny i tipografia dels títols. Les orles passen d’aquells espais de ciència evanescents que són les parets de les oficines als antiquaris, les sales de subhastes, les col·leccions particulars i, en última instància, si no s’han perdut pel camí, als museus. Les orles són una font, en qualsevol cas, que no ha suscitat fins ara gaire interès entre els historiadors.



Franquisme


Orla de la promoció de 1878 amb la primera matriculada en una carrera universitària d'Espanya, Maria Elena Maseras Ribera, al centre de l'orla.