ESPAIS DE CIÈNCIA DESAPAREGUTS: L’INSTITUT DE FISIOLOGIA I EL FONS FOTOGRÀFIC BELLIDO
Van ser només dues dècades d’existència (1920-1939). Ara bé, una institució de ciència com aquesta va cristal·litzar abans, durant un temps previ de forja d’unes bases (el paper del Laboratori Municipal de Barcelona i les investigacions fetes a l’empara de la Societat Catalana de Biologia en són exemple) i, malgrat les nefastes conseqüències que suposà la guerra contra els colpistes del 1936 i el seu resultat final, es va projectar en el temps i l’espai (les recerques fetes a França el mateix any de 1939, la institucionalització d’escoles i càtedres de fisiologia a universitats americanes en la dècada de 1940, etc.). Dues dècades de consecució d’uns resultats impressionants com ho mostren les publicacions realitzades per una veritable escola de recerca internacional.
Components de l’Institut de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. D’esquerra a dreta, asseguts davant: els doctors Bofill Deulofeu, Benito Fernández Riofrío, J. Xirao, Antoni Trias Pujol, August Pi-Sunyer, Jesús M. Bellido, Rossend Carrasco, J. Puche, Francesc Domènech Alsina. A la segona fila: Sr. Briones, Sres. Antonia Papiol, Montserrat Farran, Maria Bosch, Josepa Barba, doctor Jaume Pi-Sunyer, Sres. Solsona i Fosas, doctors Xirao, Candela i Jaume Raventós Pijoan. De peu, darrera, els Srs. Jofré, Rumbau i Vachier. Barcelona, ca. 1925.
Gairebé tots els membres de l’Institut van patir l’exili exterior o interior. L’espai va desaparèixer: la transformació operada en la nova càtedra de la universitat franquista va esborrar tota petjada humana i material. ¿Podem refer la història d’aquella institució, de les pràctiques docents i de recerca científica o de les relacions humanes dels homes i dones que hi van treballar només amb els resultats publicats o bé a partir de fonts indirectes? D’aquella generació destruïda per la guerra tampoc ha restat la seva memòria.
Pere Ferrer-Bellido i Ramon Tió-Bellido, familiars directes del metge, investigador, catedràtic i un dels dos caps de l’Institut de Fisiologia, Jesús M. Bellido Golferichs, van fer donació al MHMC d’unes poques fotografies –el record conservat entre els papers duts a l’exili o potser tramés per carta per algun company?– que mostren l’Institut de Fisiologia. La biblioteca, el laboratori, una sala d’operacions en un instant de treball en cirurgia experimental, una sala amb un gos sotmès a estudis de fisiologia experimental, una sala amb un home emprat com a part de la formació pràctica electrocardiogràfica, dones a d’altres sales de laboratori fent recerca amb instruments científics a les mans, instants de la visita a les instal·lacionsdels col·legues de la Facultat de Medicina de la Sorbona, etc. Les fonts visuals obren noves preguntes de recerca sobre la materialitat i contingència de la ciència a l’Institut, sobre les pràctiques de treball quotidianes, i projecten ombres sobre persones, especialment les dones del laboratori, que han patit l’anonimat.
2017 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Web realitzada per MediTecnologia
