Caixa de Catalunya, Cardiologia, Cruyff i el fons fotogràfic Centre Quirúrgic Sant Jordi

EL CENTRE QUIRÚRGIC SANT JORDI I LES QUATRE C: CAIXA DE CATALUNYA, CARDIOLOGIA I CRUYFF

El Centre Quirúrgic Sant Jordi (CQSJ) és un d’aquells espais de ciència que permeten explicar aspectes decisius sobre la consolidació de la medicina hospitalària i de l’especialització mèdica i, també sobre el negoci empresarial al voltant de la salut. La seva fundació a la dècada de 1960 fa palesa la importància d’aquells anys en la transformació i planificació de nous projectes de creació d’hospitals a la ciutat de Barcelona. En aquest cas sota l’impuls de la Caixa de Catalunya –el 1962, a partir d’una relació d’amistat entre els seus dirigents i el catedràtic Pere Piulachs; uns resultats d’èxit quirúrgic molt negatius van portar a la seva destitució el 1966–, en el context d’una cessió molt àmplia de competències per part de l’estat franquista en matèria de creació d’institucions sanitàries i culturals o de construcció d’habitatges a les obres socials de les caixes d’estalvi.



La influència mexicana en el procés d’especialització en cirurgia cardiovascular a Barcelona és ben significatiu. De fet, la creació de l’Institut de Cardiologia de Mèxic va comptar amb el suport decisiu d’alguns dels metges espanyols exiliats i contractats pel govern de Lázaro Cárdenas, com ara fou el cas d’Isaac Costero Tudanca. A l’institut mexicà s’havia format J. Simon Lamuela, nomenat nou director del CQSJ el 1966 i aquí va traslladar el sistema d’organització i formes de treball del centre mexicà: història clínica protegida, el sistema de residents, etc. Al seu costat, un altre cirurgià cardíac, Pere Puig Massana, tot formant un equip de dos dotzenes de metges i amb un maneig creixent de les cirurgies extracorpòries. El CQSJ esdevé un centre de referència en aquells anys: forma especialistes que treballen arreu d’Espanya, s’imparteixen cursos i conferències, s’impulsen societats acadèmiques, s’organitzen congressos nacionals i internacionals, s’aconsegueixen visites de prestigi com ara la de Christian Barnard (1968), etc.



El CQSJ va tenir un moment de màxima projecció pública l’any 1991, quan Johan Cruyff, aleshores entrenador del F.C. Barcelona fou intervingut en veure que “la coronariografía manifestó dos arterias con isquemia a punto de infartar”. El fet fou aprofitat també pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per promoure una campanya contra el tabac. És un moment de gran èxit per al CQSJ sota l’aixopluc de Caixa de Catalunya: consolidat com a centre monogràfic cardiovascular en el sector privat, amb una intensa activitat anual en cateterismes, en diagnòstics i tractaments de lesions coronàries i cardíaques. Aleshores, el 1992, el grup Tres Torres compra a la caixa el CQSJ, que s’afegeix a la clínica Tres Torres i a la Fundació Imor per al tractament del càncer. El negoci produeix importants beneficis en els anys següents. El 2007 aquest grup, amb el suport del Banc de Sabadell i de l’Institut Català de Finances, compra la Clínica del Pilar que es rehabilita en part gràcies a la venda el 2009 de l’edifici del CQSJ –traslladat definitivament al carrer Balmes el 2011– a la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, que converteix l’edifici en un centre per a persones amb discapacitat física.

Les fotografies dels fons fotogràfic del CQSJ permeten observar alguns d’aquests moments de canvi tecnològic, de finançament privat, de formació d’experts, de projecció internacional, etc.