Imatges

Els laboratoris esmentats es van revelar com una troballa arran la donació d’un considerable volum de documentació per la família del cardiòleg Ignasi Balaguer Vintró (1925-2014) a l’Arxiu Nacional de Catalunya, recolzada en l’assessorament tècnic del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. La documentació està relacionada amb els Laboratorios Celsus i l’Instituto Latino de Terapéutica, on va desenvolupar bona part de la seva carrera el farmacèutic i professor de l’Escola Industrial de Barcelona Manuel María Balaguer Casas, pare del cardiòleg.

Els espais de ciència evanescents cal situar-los correctament en un mapa físic i cronològic. Des del segle XVII, els espais referits aquí pertanyien a la família Vilana-Dalmases. A finals del segle XIX van decidir urbanitzar part de la finca: una part es va vendre als escolapis, que van crear l’actual Escola Pia, i una altra suposà l’obertura de dos carrers, que conserven el nom en l’actualitat: Vilana i Dalmases, en un espai central del barri de Sarrià. A principis del segle XX, l’oftalmòleg Ignasi Barraquer va llogar la Torre Vilana, aleshores un espai idíl·lic, amb una gran casa envoltada per jardins i un llac. Hi van viure entre 1911 i 1917 l’extensa família del metge i la seva dona, així com diversos animals salvatges que conformaven el zoològic particular de Barraquer. En aquest espai, Barraquer va muntar un escenari quirúrgic on Francesc Puigvert va filmar l’operació de la facoèrisi per a la productora Gaumont-Barcelona.

El metge José Rosell Cardús i el farmacèutic José Rosell Raventós van ubicar els seus Laboratorios Celsus en aquest espai, en un edifici que feia xamfrà entre els carrers Planella i Celsus –actualment carrer de la Marquesa de Vilallonga. Poc després, el 1924 van ampliar les instal·lacions i la societat en associar-se amb Josep Vergés Cardellach i crear l’Instituto Latino de Terapéutica.

Durant dues dècades, aquests laboratoris van elaborar preparats alimentaris reconstituents basats en l’ús de la llet, el cacau, el pa. El farmacèutic Balaguer Casas va entrar en aquesta societat de productes dietètics el 1934, tot esdevenint director tècnic i soci. Després de la guerra, la societat va traslladar la fabricació al carrer de Carulla, 2, a tocar de l’estació de tren de Sarrià, on sembla que hi va romandre fins la seva dissolució el 1974.

La història més fosca d’aquest espai s’inicià el 1942 i s’allargà fins el 1977, període en què s’hi establí l’Asil Duran. Un reformatori per a nois gestionat per la congregació de germans de Sant Pere ad vincula, creat per l’empresari catòlic Toribi Duran al carrer Tuset el 1890 i reduït a les cendres sota l’anticlericalisme del 1936. En el nou espai es va passar del “Todo por la medicina” dels Laboratorios Celsus a la popular amenaça de pares amb nens problemàtics “si et portes mal, te n’aniràs a l’Asil Duran”. La severitat dels càstigs i els abusos han estat denunciats –entre d’altres per Michel del Castillo a la novel·la Tanguy, prologada per Manuel Vázquez Montalbán– i compta amb testimonis esfereïdors.

La transformació de l’espai en el darrer vintenni del segle XX descriu el nou escenari polític i socioecònomic del país. Influït per Mercedes Misol, el seu marit i empresari-financer Javier de la Rosa va adquirir els terrenys de la Torre Vilana el 1989 amb l’objectiu de construir la Clínica Teknon. El centre mèdic no va arrencar fins el 1994. En aquest període, la societat New Teknon estava presidida per Mercedes Misol, que sembla que es feia dir “doctora Misol”. En l’operació de construcció hi van haver múltiples complicacions: Huarte i Construcciones Núñez y Navarro van jugar la partida dels intercanvis i l’especulació urbanística davant les denúncies veïnals i l’oposició de l’Ajuntament presidit per Pasqual Maragall; al costat del nom de Javier de la Rosa tot un seguit de nom de polítics i jutges van maniobrar en operacions gens transparents; el crèdit hipotecari de la Caixa el van haver de pagar els accionistes de Grand Tibidado (1992), entre d’altres les Agustines Missioneres a les que Javier de la Rosa va comprar aquells terrenys.

La consecució d’un centre mèdic d’excel·lència ha estat objecte en les darreres dècades del negoci empresarial internacional en l’àmbit de la salut, tot essent adquirit, venut i transformat per la Tenet Healthcare Corporation nord-americana (1994), pel fons britànic BC Partners (2004), pel fons privat espanyol Magnum Industrial Partners (2010) i pel fons privat de capital risc britànic Doughty Houson (2013) propietari del grup hospitalari Quirón. Coneguts com “el petit Versalles”, els jardins de la Torre Vilana s’hi troben a la part alta de la ciutat de Barcelona, per damunt del passeig de la Bonanova, on es respira un ambient plaent. En els primers anys d’aquell centre mèdic privat l’espai va ser conegut com la “clínica de la jet”, entre d’altres raons perquè allí es van popularitzar la pràctica i el concepte dels “chequeos” mèdics del rei Juan Carlos I.