Càtedra d'Anatomia Patològica d'Ángel Antonio Ferrer Cagigal

El desenvolupament de l’anatomia patològica i de la histologia catalanes encara necessita d’estudis aprofundits. A continuació presentem un seguit de materials que poden contribuir a aquesta recerca, a l’estudi de la institucionalització acadèmica i hospitalària d’aquestes disciplines. En concret, es tracta de material posterior a la consolidació de la teoria celular, com a base de l’anatomia patològica microscòpica de la segona meitat del segle XIX, i coetani de l’anomenada “escola histològica espanyola” del primer terç del segle XX.

El fons històric que presentem recull documentació i eines de treball organitzades al voltant de la càtedra d’Anatomia Patològica del Dr. Ángel Antonio Ferrer Cagigal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. L’estada del Dr. Ferrer a Barcelona no fou pas massa llarga, des del 1923, any en què guanyà la càtedra, fins la seva mort el 1936. El Dr. Ferrer centrà la seva activitat en l’anatomia patològica general, sobretot macroscòpica, sempre lligada a una sala de l’hospital. De la seva obra convé destacar la fundació a l’Hospital Clínic, al costat de l’antiga sala d’autòpsies, d’un museu anatomo-patològic el 1924. La creació d’aquell museu suposà la instauració d’un seguit de protocols destinats a preservar i classificar materials per a l’estudi de determinades patologies. En bona mesura, el museu va utilitzar com a font de treball la sala d’autòpsies de l’hospital. A partir d’aquí, es procedí a la recollida de materials, al registre fotogràfic de les diverses patologies trobades, a la redacció de protocols d’autòpsia específicament dissenyats i impresos per a aquesta finalitat, a la producció de preparacions anatòmiques naturals i a l’adquisició de preparacions anatòmiques artificials, sobretot en guix, de processos patològics superficials. Aquest mètode de treball va mostrar els seus resultats a les revistes Clínica Médica e Instituto de Anatomía Patológica del Dr. Ferrer y Cagigal i Anales deMedicina Legal, Psiquiatría y Anatomía Patológica (1924-1933).

El fons històric que preserva el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya conté una mostra suficientment representativa dels materials esmentats, que foren emprats, amb un ús museològic, per a la didàctica i la producció de coneixement en anatomia patològica. Hi destaquen, de manera especial, les preparacions anatòmiques artificials de lesions macroscòpiques, com a element que encara en els anys 1930 conservava el vessant utilitari de la seva concepció original. També, una destacada col·lecció de fotografies, en blanc i negre, realitzades amb la fi d’objectivar les patologies analitzades en els protocols de necròpsies. La identificació dels registres fotogràfics d’aquestes patologies constitueix sense dubte un repte complicat en l’actualitat. El fons del museu també preserva una destacada col·lecció d’una trentena d’aquarel·les, signades pel Dr. Ferrer i els seus col·laboradors a la càtedra, que representen processos patològics macroscòpics i microscòpics i que formaren part del museu de la càtedra. Més enllà de l’ús museològic d’aquestes representacions pictòriques, les aquarel·les mostren la coexistència de dos tècniques d’enregistrament objectiu de la realitat: el dibuix i la fotografia. Si bé els dibuixos foren criticats des de finals del segle XIX com a instruments que no recollien la veritat de la naturalesa observada, les deficiències tècniques de la fotografia en color —no superades fins la meitat del segle XX— mantingueren la confiança en el dibuix i en el treball cooperatiu entre els metges i els il·lustradors mèdics, tal i com es pot veure a la majoria dels atles mèdics d’imatges microscòpiques publicats aleshores.

El museu d’anatomia-patològica del Dr. Ferrer no va superar el pas del temps. Els canvis a la càtedra i les necessitats d’espai a l’hospital i a la facultat de medicina es traduïren en el seu progressiu desmantellament. Algunes d’aquelles peces es conserven a la càtedra de Medicina Legal, altres al nostre Museu, la major part d’aquell patrimoni, però, es va perdre.