La mirada microscòpica

Les tres imatges que acompanyen aquest escrit formen part d’un dels capítols més notables de la història de la medicina contemporània a Catalunya. La medalla mostra l’efígie del doctor Salvador Cardenal (València, 1852) i fou l’obsequi que li van fer els seus col·legues barcelonins en commemoració de "les noces d’or científi ques" (1925), tot just dos anys abans de la seva mort. El microscopi, fabricat per la firma alemanya Zeiss als 1880, incorpora una placa on es pot llegir "regaladoa la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña en 1894 por el Dr. Cardenal, fundador 1871-1878". El text manuscrit, finalment, és part d’una carta escrita per Cardenal al doctor Jaume Ferran i Clua, signada a Barcelona el 23 de febrer de 1904, que tracta de manera detallada una consulta feta a propòsit d’un pacient “recomanat”, un cas quirúrgic complicat en què apareixen arestes relacionades amb les noves àrees de l’especialisme mèdic obertes per la "revolució quirúrgica", amb aspectes ètics sobre l’abast de les possibles solucions i amb pràctiques de comunicació amb el pacient i la seva família.

Cardenal fou moltmés que una de les persones que va introduir a Catalunya la cirurgia antisèptica. La voluntat per adquirir el coneixement que havia de ser la base de la nova medicina el portà, de ben jove, a ser un dels fundadors, tot just acabada la carrera (1875), de la societat El Laboratorio. Un lloc on es podia aprendre a mirar pel microscopi i a obtenir un saber i una pràctica aleshores allunyats del currículum acadèmic, controlat per homes amb un altre coneixement, més teòric i especulatiu. La circulació i l’adaptació del nou coneixement microbiològic al context local s’expressaren en les formulacions de Cardenal a través dels viatges, les traduccions, les làmines de microscòpia, els llibres de text, la pràctica hospitalària, la creació de nous espais com el Clinicum del passatge Mercader, els fullets propagandístics o els articles escrits a la premsa mèdica espanyola del període.

La conversa entre dos experts de la nova mirada microscòpica el 1904 revela la consolidació d’una pràctica i d’un llenguatge, el de la microbiologia i el de la histologia. Tots dos són coetanis i col·legues de Santiago Ramón y Cajal. Alhora, el cas evidencia com la cirurgia fou un motor de l’especialització mèdica a partir de la fragmentació del cos, del temps requerit per a l’aprenentatge particular i, en definitiva, de la promoció d’un nou paradigma assistencial, el de la clínica quirúrgica com a lloc d’atenció exclusiva de determinades malalties, allunyat de l’escenari i del control del domicili del malalt.