Medicina i laboratori

El laboratori, de la mateixa manera que ho havia estat la sala dissecció, esdevingué al llarg del segle XIX el lloc d’experimentació que permetia anar més enllà de l’observació de les malalties a l’àmbit hospitalari. A partir d’un entorn controlat, hom pretenia observar i mesurar tot mitjançant la microscopia, la vivisecció o la recerca química, per tal de determinar el diagnòstic de les malalties.

Higròmetres, baròmetres, termòmetres, encenedors, balances, alambins, centrifugadores, autoclaus, estufes, vacuòmetres o manòmetres foren alguns dels instruments necessaris per al control de les condicions del treball experimental que es troben al museu.

Els signes químics i físics de la malaltia orientaren la recerca vers l’anàlisi de determinades substàncies, com ara la sang o l’orina. L’instrumental del museu permet seguir l’evolució de la investigació a partir de diversos artefactes, com ara el colorímetre, el polarímetre, el sacarímetre, l’hemòmetre, el densímetre, el viscosímetre, l’espectròmetre o el fotocalorímetre.