Des de mitjan segle XIX, els laboratoris estaven creant una nova fisiologia i patologia. Més enllà de la diversitat i confrontació de criteris metodològics de les escoles europees, en aquest període s’acabarà imposant una sistematització de la recerca al laboratori fonamentada en la comprovació experimental de les hipòtesis plantejades.
Els signes vitals foren l’objecte d’estudi i recerca al laboratori i aquest es constituí en un lloc de producció de coneixement d’acord amb una metodologia de mica en mica precisada. Si bé el desenvolupament de la fisiologia experimental fou tardana a Catalunya, les iniciatives portades a terme durant el primer terç del segle XX suposaren un canvi espectacular en l’educació i les pràctiques mèdiques. La col·lecció del museu es fa ressò d’aquesta evolució a partir d’un gran nombre d’instruments relacionats amb les pràctiques experimentals efectuades al laboratori i les proves funcionals introduïdes en la pràctica clínica, com ara el quimògraf, el galvanòmetre o els aparells de corrents elèctriques.
2017 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Web realitzada per MediTecnologia
