Escultura anatòmica d'una oïda interna
ESCULTURES ANATÒMIQUES: ART I CIÈNCIA AL SERVEI DE L’ENSENYAMENT DE L’ANATOMIA
És ben singular que el
museu anatòmic d’una facultat de medicina encarregués una representació de l’oïda interna i el format de presentació esdevingués el bust en guix, policromat, d’una jove, en perfil, en una actitud delicada, de recolliment i emoció suspesa. El moment de contenció no reflecteix patiment ni dolor malgrat el petit tall que deixa veure des de l’exterior l’oïda interna. L’obra suggereix la voluntat d’introduir en els models anatòmics la
bellesa artística. Aleshores, els
escultors anatòmics són una nova figura, obligatòria segons els plans d’estudis, a les facultats de medicina del nou estat liberal espanyol de mitjan segle XIX.
L’execució de la peça, a la dècada de 1860, fou obra de l’escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de la Universitat
Francisco Pérez Llorens (1820-1867), contractat com a tal des del 1847, que signa al costat de l’escultor anatòmic ajudant,
Juan Samsó Lengly (1834-1908) –format a l’escola de belles arts de Barcelona. Samsó entrà al taller escultòric de la facultat de medicina tot just abans d’entrar en vigor la legislació nacional del 1862, que exigia que els escultors anatòmics de les escoles de medicina universitàries tingueren una formació com a artistes.
La
representació anatòmica de l’oïda interna va formar part de la col·lecció del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona. Els models anatòmics deixen de tenir un paper central en la didàctica de l’anatomia i, fins i tot el mateix museu, des de la dècada de 1940. Els espais del museu són aleshores transformats per altres usos universitaris i els objectes queden progressivament arraconats i molts desapareixen. Una part d’aquella col·lecció, de la que formava part aquesta peça, és donada al Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) el 1980, tot just en el moment de la seva creació a Barcelona.
