Fons documentals

A ciutats com Barcelona, Madrid o València, la desaparició de tallers, fàbriques i botigues dedicades a la producció i venda de mobiliari, instruments i aparells destinats a la pràctica de la medicina i la cirurgia va tenir un caràcter constant des dels anys 1940 i 1950. Al llarg de les dues dècades següents, la comercialització, d’importació, es va imposar. De manera definitiva des dels anys 1970, quan la crisi econòmica, la desindustrialització i la pèrdua de competitivitat, tant en qualitat com en capacitat de producció, en un context de consum creixent i massiu de tota mena de productes mèdics afavorit pel caràcter central de la medicina hospitalària, va portar a la presència residual de la fabricació autòctona i al domini de la importació. A aquest fenomen va anar associada la pèrdua d’arxius, de documentació gràfica i, fins i tot, de la memòria oral.

Si bé no es tracta d’una font freqüent ni abundant, els catàlegs industrials i de comerç, juntament amb els fulletons publicitaris i els manuals d’instruccions, han estat un recurs usat per historiadors i conservadors per a la reconstrucció del passat i per a la identificació d’objectes i col·leccions. Els catàlegs ens posen, certament, sobre la pista de les cultures científiques urbanes i connecten una tradició artesanal amb el desenvolupament d’un mercat i una demanda d’instruments científics, d’objectes i mobiliari que remeten al desplegament de noves pràctiques, inicialment domèstiques, de laboratori i anàlisi de fluids corporals, d’impressió de plaques fotogràfiques, de sales d’operacions i de consultes i despatxos mèdics.

En un museu dedicat a aquestes matèries o en un centre o servei d’arxius de ciència, la documentació referida –catàlegs, fulletons i manuals– és absolutament decisiva. Aquelles persones, investigadors o curadors, que han fet front a les dificultats heurístiques de la cultura material de la ciència i la medicina són prou conscients del seu valor. Per al cas anglès, Claire L. Jones, a partir del fons del Thackray Medical Museum de Leeds i la consulta de més de 400 catàlegs d’instruments i objectes mèdics, ha posat de manifest les relacions entre els móns de la tecnologia, la medicina i el comerç, les transformacions de la professió mèdica, el paper decisiu de la publicitat i la història general de les tècniques d’impressió: The Medical Trade Catalogue in Britain, 1880 – 1914 (2013). És un punt de partença d’una recerca aquí pendent.