L’aproximació a la malaltia a partir de l’estudi de les disfuncions o trastorns de les funcions fisiològiques fou característica de la mentalitat fisiopatològica instaurada al segle XIX. La comprensió d’aquelles funcions com a processos materials o energètics requerí el concurs de teories i recursos tècnics de la física i la química.
Els signes fisiopatològics tenen una extraordinària representació en la col·lecció instrumental del museu. Des de l’estudi del concepte i la mesura de la temperatura corporal fins la reducció de les disfuncions orgàniques a traçats gràfics, tot destacant l’evolució de l’esfigmometria, l’electrocardiografia, l’electroencefalografia o l’espirometria.
2017 © Col·legi Oficial de Metges de Barcelona | Nota legal | Web realitzada per MediTecnologia
