impressions sobre l'evolució
tecnològica en l'ensenyament de l'anatomia humana
Bo i essent la dissecció el mètode fonamental
per a l'ensenyament pràctic de l'anatomia, no hi ha
dubte que els avenços tecnològics han tingut,
com a qualsevol ciència, una repercussió notable
en aquest àmbit. A parer meu, en matèria de
formació en anatomia encara resulta indispensable la
figura d'un professor que completi les explicacions amb il·lustracions
gràfiques personals. La tasca formativa ha de ser complementada
amb altres recursos, com ara la biblioteca -amb els tractats
i revistes tradicionals i de major actualitat-, l'embrioteca
-amb seccions histològiques seriades d'embrions humans
i d'altres mamífers i les sales de microscopia- i,
sempre que sigui possible, la presència d'un museu
anatòmic. Aquest museu no només ha de contenir
les preparacions anatòmiques clàssiques -en
cera, guix o papier mâché-, sinó també
les derivades de les noves tècniques de conservació
de la forma humana -com ara la plastinació.
D'altra banda, els mitjans audiovisuals -diapositives, pel·lícules,
vídeos-, els diagnòstics per imatge -radiografies,
ecografies, ressonància nuclear magnètica, tomografies
per emissió de positrons, etc.- i els marcadors i traçadors
nerviosos també proporcionen al docent un suport fonamental
per a transmetre els coneixements anatòmics. Aquesta
tasca ha rebut una col·laboració molt beneficiosa
mitjançant la irrupció de la informàtica
en els darrers anys. Una tecnologia que ha obert un ampli
ventall d'horitzons, com ara la possibilitat de detectar fases
del moviment humà que amb altres mètodes resten
desapercebudes i també d'assistir i estudiar, mitjançant
tècniques interactives, la reconstrucció de
qualsevol àrea del cos humà, des de les seves
components més elementals fins l'estat definitiu.
Com a conseqüència, gràcies a aquestes
eines hom pot evitar confondre, com succeí a èpoques
passades ara ja superades, "la part amb el tot",
tot evidenciant, segons la concepció Gaia, que l'ésser
humà és una unitat transcendent relacionada
amb els seus semblants passats, presents i futurs, i influenciat
per la terra, però també amb la capacitat de
modificar-la.
Prof. Dr. Domingo Ruano-Gil, Catedràtic
del Departament d'Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat
de Medicina de la Universitat de Barcelona.
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
