|
instruments del Dr. Francesc
Ferrando Estapà i del seu fill Dr. Josep Maria Ferrando
Botet
La família Ferrando ha efectuat donació
d'un interessant conjunt d'instrumental clínic i quirúrgic
procedent de la pràctica professional privada dels
metges Dr. Francesc Ferrando Estapà i del seu fill
Dr. Josep Maria Ferrando Botet (1915-2003). El fons donat
constitueix un cas paradigmàtic de nissaga professional
centrada en una especialitat, l'oto-rino-laringologia (ORL),
que es consolidà com a ensenyament universitari a Barcelona
a partir de 1915. De fet, la formació del primer dels
doctors Ferrando fou més aviat autodidacta, ja que
un cop llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1910 inicià
el seu exercici en l'especialitat des del 1911, tot adquirint
amb el pas del temps un prestigi professional notable a la
ciutat a partir de la seva pràctica al Servei d'Assistència
Social dels tuberculosos de la Mancomunitat, de l'Institut
de la Dona que Treballa i de la Quinta de Salut "La Alianza".
Gola, nas i orelles també interessaren el Dr. Ferrando
Botet, qui ja va poder estudiar l'especialitat familiar a
Barcelona amb el catedràtic Dr. Ferran Casadesús
Castells i més tard a Madrid i a Montpeller. Des del
1940 fou metge col·laborador del servei d'ORL del Dr.
Pere Borràs a l'hospital del Sagrat Cor, on fou nomenat
cap de servei durant les dècades de 1950 i 1970. La
tasca professional dels dos metges confluí a la consulta
privada on els dos despatxos o clíniques han constituït
una mostra de l'evolució de l'especialitat al llarg
de bona part del segle XX.
La donació efectuada al Museu recull a bastament aquest
caràcter. A tall d'exemple, convé citar el mobiliari,
d'estil art déco, de la clínica del Dr. Ferrando
Estapà, format per una singular cadira d'exploracions,
làmpada, escopidor i vitrina d'instrumental. Entre
els instruments d'exploració i de diagnòstic
de l'especialitat figuren diversos conjunts de diapasons i
audiòmetres, d'otoscopis, laringoscopis, rinoscopis,
miralls frontals, lupes binoculars i muntures d'ulleres de
visió pròxima, que mostren les adaptacions i
transformacions tècniques experimentades al llarg del
segle, en especial en matèria d'il·luminació
i aplicació elèctrica.
|