el Museo di Storia della Medicina e
della Salute a l'hospital San Francesco "Grande" de Pàdua,
Dr. Maurizio Rippa Bonatti
El 4 d’octubre de 2003 s’ha celebrat la cerimònia
de posada de la primera pedra del que serà el Museo
di Storia della Medicina e della Salute de Pàdua,
ubicat a l’edifici que fou l’hospital més
important de la ciutat fins a començaments del segle
XIX, conegut com San Francesco “Grande”. El
sant patró d’Itàlia ha estat de nou
convocat per protegir la fase de realització d’una
iniciativa que fa anys que va nàixer. Gràcies
a l’esforç conjunt de l’Estat, el govern
regional del Véneto, la Diputació provincial
(aquesta en primer lloc com a ens promotor en el sentit
literal de la paraula), l’Ajuntament, l’Azienda
Ospedaliera, l’ULSS n. 16 (centre de salut local)
i, òbviament, la Universitat de Pàdua ha estat
possible donar llum verda al projecte d’un museu d’història
de la medicina i de la salut.
Des del punt de vista històric és encertat
considerar la ciutat de Pàdua una “capital”
de la salut. Només cal pensar en la seva Universitat
que amb vuit segles de vida ininterrompuda ha ofert tantes
contribucions en el camp de les ciències biomèdiques
(Fracastoro, Vesali, Falloppio, Fabrici, Harvey, Morgagni).
D’altra banda, Pàdua, la ciutat més
gran dels territoris de terraferma de la República
de Venècia, va ser lloc d’experimentació
i aplicació de totes les mesures sanitàries
que la Serenissima anava creant i posant en marxa i per
les quals Venècia té encara un lloc preeminent
en la història de la salut publica. A més
a més, cal esmentar la presència a Pàdua
de les fonts termals d’Abano, Montegrotto i Battaglia,
que des d’abans de la romanització han estat
objecte de pràctiques de salut relacionades amb les
aigües i fangs termals. A més, el lloc triat
per allotjar el nou museu té un particular interès
historicomèdic. L’antic hospital de San Francesco
“Grande” du aquest nom des de la seva construcció
ex novo a principis del segle XV. Fou també en aquest
hospital on Giovanni Battista Da Monte impartí a
mitjan segle XVI per primera vegada lliçons de medicina
pràctica als seus estudiants davant el llit del malalt.
Per tot això, resulta doblement significatiu el fet
que ara sia possible reconstruir aquest escenari de tantes
iniciatives medicosanitàries importants i oferir-lo,
des d’una òptica moderna de fruïció
cultural, a tots els interessats en la història de
la medicina i de la salut en qualsevol dels seus aspectes.
A l’espera de concloure els treballs de restauració
integra de l’edifici, s’ha convocat ja un concurs
per seleccionar el grup que s’encarregarà de
donar cos i realitat física (projecte museogràfic)
al “guió” (projecte museològic)
que ha ideat una comissió d’experts (F. Bombi,
R. Mazzolini, G. Ongaro i l’autor d’aquest article).
El tema central del museu serà, com és natural,
la història de la medicina padovana i la seva relació
amb l’europea; però el caràcter no localista
de la iniciativa està garantit per un grup d’experts
internacionals, ja triats entre els principals especialistes
d’història de la medicina i de la ciència
i entre els responsables dels principals museus dedicats
a aquestes disciplines.
Ara per ara només podem anticipar alguna de les coses
que s’hi trobaran, procedents fonamentalment dels
riquíssims fons de la Universitat de Pàdua:
els llibres de la secció antiga de la “Biblioteca
Pinali”, les col·leccions de preparats d’anatomia
humana normal, d’anatomia patològica (abundant
en restes paleopatològiques), i d’instruments
de les diferents especialitats clíniques, on destaquen
l’oftalmològica i l’obstètrica.
Aquesta darrera, sense dubte, és la més rica
i era ja en fou elogiada a les guies de viatgers del segle
XVIII com un lloc digne de ser visitat per qualsevol forastiero
illuminato (és a dir, il·lustrat).
Precisament alguna de les millors qualitats de la vida cultural
del Renaixement i de la Il·lustració —com
ara, la constant circulació d’idees i l’estreta
relació personal entre els estudiosos de totes les
disciplines i de totes les regions d’Europa—
volen inspirar la gestió d’aquest període
d’espera mentre s’acaben les obres de restauració
de l’edifici. En primer lloc, la utilització
d’Internet permetrà seguir les fases de construcció
i muntatge del museu ‘real’, mentre un altre
de ‘virtual’ serà ‘visitable’
molt abans. En segon lloc, s’està verificant,
de manera podríem dir que espontània (perquè
no estava prevista, tal vegada erròniament, en el
projecte inicial), la creació d’una xarxa d’
“amics del futur Museu”. En aquesta, vull esmentar
el lloc que ja està jugant el Museu d’Història
de la Medicina de Catalunya, que, malgrat les evidents i
lògiques diferències, presenta també
notables analogies amb el de Pàdua. Tots dos projectes
poden aprendre molt recíprocament.
Aquest breu article vol ser, només, una presentació
de la nostra iniciativa i l’expressió del desig
que, junt a la del museu català, ambdues puguin arribar
a bon port i consolidar la profitosa relació que
hem començat a crear entre tots.
Dott. Maurizio Rippa Bonati
Istituto di Storia della Medicina, Facoltà di Medicina
e Chirurgia
Università di Padova
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
