els fabricants d'aparells per a anàlisis
clíniques dels anys 40
Acabat el malson de la Guerra Civil, els metges analistes
de Barcelona van anar recuperant una certa normalitat, però
amb moltes dificultats, com foren les restriccions elèctriques
molts dies de la setmana i problemes per poder reposar aparellatge.
Alguns tallers artesans van anar donant respostes a alguns
d’aquells problemes, com ara:
Els metal·listes. Fabricaven amb dificultats estufes
de cultius, banys-maria de Wassermann, centrifugadores,
autoclaus i els petits accessoris, com suports, dobles-nous,
etc. Cal parlar d’artesans, com la vídua Maixó,
que fabricava la marca Extra; i de Badia Lizano, amb la
marca Record. Dos tallers que ompliren tota una època.
Alhora, hi hagué una empresa de gran prestigi, Hartmann,
convertida després en Industrias Sanitarias S.A.,
que dominà, amb molta categoria, les grans instal·lacions
per a quiròfan i esterilització. Els metal·listes
eren gent treballadora, que servia el material com podia
i, sobretot, quan podia. A les set del matí ja eren
a la feina, però a les nou feien un esmorzar de forquilla,
bacallà a la llauna i porró de vi al bar de
la cantonada. Sens dubte vivien molt millor que molts grans
capitans d’empresa actuals. A partir de 1957, amb
el Pla d’Estabilització, i amb gent jove que
hi va arribar, es començaren a fabricar millors productes,
amb aplicació ja de l’electrònica. Així,
apareix Joaquim Puig, amb la seva marca Selecta; Francesc
Roura, del Grup Grífols, amb la marc Gri-cel; i també
marques veteranes, com Crison i Atom. En l’especialitat
de balances de precisió, al costat de les excel·lents
Sartorius alemanyes, també apareix Joan Cobos.
Reactius i colorants. La marca que tradicionalment havia
dominat el mercat havia estat la Merck, de Darmstadt. Però
les importacions eren quasi impossibles. Aleshores, Casimir
Busquets, amb fàbrica a Badalona, creà la
marca Probus, amb una qualitat i control que va fer que
fos acceptada i dominant al mercat. L’empresa Montplet
creà aviat també una gamma de reactius, Panreac,
que va ajudar a resoldre un subministrament regular d’uns
productes bàsics per als metges analistes.
Paper de filtre de ceres conegudes. Si bé no hi hagué
problema en obtenir paper de filtre corrent, el cas del
de cendres conegudes no era tan fàcil. La marca tradicional
a Espanya havia estat l’alemanya Sleicher & Schüll,
introbable a l’època i això degué
decidir a una fabricant de l’Anoia, Ròmulo
Torrents Albet, d’entrar en un camp complicat i fer-ho
amb una qualitat que resolia totalment el problema.
Escobillons. Es tracta sens dubte d’un producte sense
gaire tecnologia, però que calia que algú
en subministrés. L’home fou un gitano iuguslau,
de nom Vasilivitch: baix, gros, fosc de pell, cabell xarolat.
Passava cada setmana pels establiments amb un penjat al
braç i les comandes les servia uns dies després,
amb la particularitat que cobrava sempre en diner i mai
no va entregar ni factura ni rebut.
Vidre de forn: matrassos i vasos. Les tres marques autòctones
que van anar resolent problemes com pogueren foren Ermex,
d’Unió Vidriera d’Espanya, Belgor, de
València, i Termicus, de Cristalleries Planell. Cap
d’elles fabricà vidre de baix coeficient de
dilatació i es va patir fins que van poder importar
vidre Pyrex i Schott-Jena.
Aparells de vidre bufat. Es comptava amb una colla de petits
tallers amb seccions de bufat, esmerilat i gravat. D’entre
ells, va sortir la marca Afora, que va aportar materials
volumètric amb certificat de contrast o garantia
de precisió i aviat també aparells amb esmerilats
intercanviables, que varen arraconar els taps de suro i
de goma per empalmar matrassos a columnes, refrigerants,
etc. Amb el temps, el seu exemple fou seguit per la marca
Proton, de Manuel Tremoleda, i Dra, de Leben i Pérez.
Carles Badia Moret
Fabricant d’aparells en vidre per a anàlisis
clíniques.
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
