|
la Venus Anatòmica
Aquesta peça forma part d'una col·lecció
de més de 200 preparacions anatòmiques que,
tot representant diversos aspectes de l'anatomia normal, patològica
i comparada del cos humà, es conserven al Museu. La
Venus ha estat una incorporació recent al Museu, procedent
de la càtedra d'Anatomia i Embriologia Humana de la
Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Amb motiu
de l'exposició commemorativa del 600 aniversari de
l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, l'equip de restauració
del Museu de la Ciutat, encapçalat per Montserrat Pugès
i Laia Fernández, aconseguí millorar l'estat
de conservació de la Venus amb uns resultats espectaculars.
Resulta difícil fixar amb exactitud l'origen i la data
de realització d'aquesta peça, si bé
no hi ha dubte que ens hem de situar al segle XIX. Fou a les
primeres dècades d'aquella centúria quan les
Venus anatòmiques adquiriren una gran popularitat als
museus anatòmics europeus. Això es fonamentà
en el fet que l'exhibició de figures anatòmiques
de cos sencer permetien divulgar coneixement, sense gaire
esforç per part de l'observador, mitjançant
una representació precisa de la natura. Aquests elements
es troben a la Venus Anatòmica, que mostra una evident
bellesa exterior, combinada amb el rigor anatòmic dels
components interns del cos humà, traslladats a partir
dels coneixements mèdics adquirits en la pràctica
de la dissecció. De fet, la realització de preparacions
anatòmiques, efectuades a partir de diversos materials,
sempre cercà dos objectius bàsics, cenyits a
aspectes pedagògics i, en menor mesura, artístics
o estètics. La persistència en el temps d'aquesta
forma de representació artificial de l'anatomia humana
ens recorda el paper complementari de comprensió pedagògica
que tingueren aquestes preparacions a les facultats de medicina,
on l'expert anatomista dirigia el treball de l'artista modelador.
En el cas de la Venus Anatòmica els objectius conflueixen:
educació i entreteniment. Mitjançant un intens
realisme, la dona que trobem jau en una posició de
descans i convida a l'observador a apropar-s'hi. El nu femení
constituïa un pretext per a l'exhibició pública
i tot evitant la incorrecció moral aconseguia atraure
un major nombre d'observadors. Com a d'altres models semblants
preservats a museus europeus, com ara Florència o Viena,
la dona que reposa és una dona embarassada que permet
accedir a l'interior del seu cos mitjançant disseccions
successives que porten fins el fetus. L'objectiu d'il·lustrar
a un públic ampli i no especialitzat s'aconseguia així
a partir d'una representació de la natura, aquí
viva i natural, basada en la construcció d'un tipus
humà perfecte, el de la bellesa de Venus.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
