|
terapèutica física artificial
L’aplicació de la terapèutica física
al tractament de les malalties es produí a partir del
segle XVIII amb l’ús de l’electricitat
estàtica i la invenció de màquines electrostàtiques.
Fou, però, al segle XIX quan els coneixements de la
física, en concret de l’electricitat dinàmica,
permeteren la consolidació de l’electroteràpia
i l’electrofisiologia modernes.
La col·lecció del museu presenta un interessant
conjunt d’artefactes que mostren l’evolució
de les tècniques amb aparells experimentals i terapèutics
diversos, que proporcionaven la creació de corrents
constants, d’inducció, galvano-faràdiques
combinades o d’alta freqüència. També
els aparells terapèutics desenvolupats durant el primer
terç del segle XX com els de diatèrmia i els
d’ona curta, que donaren lloc a la producció
d’un mobiliari electroterapèutic domèstic.
Altres aparells hi són presents a la col·lecció,
com ara l’ozonitzador per a inhalacions terapèutiques.
En contrast, però, l’ultrasonografia i l’emissió
de diferents formes de radiació terapèutiques
tenen, en aquest moment, un pes menor al museu.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
