|
semiologia anatomoclínica
La mentalitat anatomoclínica centrà l’aproximació
a les malalties a partir de les lesions o alteracions de les
formes anatòmiques. L’estudi de les lesions,
en el cos postmortem, restà limitat fins ben entrat
el segle XIX a l’observació de les alteracions
morfològiques visibles a l’ull humà gairebé
nu, les quals eren posades amb relació als senyals
de les malalties.
La concurrència de la medicina i la cirurgia fou palesa
en la consolidació d’aquesta aproximació
causal a la malaltia. Els instruments quirúrgics de
dissecció del museu en són un bon exemple. També
l’instrumental i tècniques d’observació
característics de les sales de dissecció, com
ara els microscopis simples i els oculars de dissecció
o els micròmetres. L’estudi de les lesions i
el vessant pedagògic del seu enregistrament prenen
forma al museu a partir d’un bon nombre de preparacions
anatòmiques artificials en diversos materials.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
