|
fisiologia experimental
Des de mitjan segle XIX, els laboratoris estaven creant una
nova fisiologia i patologia. Més enllà de la
diversitat i confrontació de criteris metodològics
de les escoles europees, en aquest període s’acabarà
imposant una sistematització de la recerca al laboratori
fonamentada en la comprovació experimental de les hipòtesis
plantejades.
Els signes vitals foren l’objecte d’estudi i recerca
al laboratori i aquest es constituí en un lloc de producció
de coneixement d’acord amb una metodologia de mica en
mica precisada. Si bé el desenvolupament de la fisiologia
experimental fou tardana a Catalunya, les iniciatives portades
a terme durant el primer terç del segle XX suposaren
un canvi espectacular en l’educació i les pràctiques
mèdiques. La col·lecció del museu es
fa ressò d’aquesta evolució a partir d’un
gran nombre d’instruments relacionats amb les pràctiques
experimentals efectuades al laboratori i les proves funcionals
introduïdes en la pràctica clínica, com
ara el quimògraf, el galvanòmetre o els aparells
de corrents elèctriques.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
