|
semiologia fisiopatològica
L’aproximació a la malaltia a partir de l’estudi
de les disfuncions o trastorns de les funcions fisiològiques
fou característica de la mentalitat fisiopatològica
instaurada al segle XIX. La comprensió d’aquelles
funcions com a processos materials o energètics requerí
el concurs de teories i recursos tècnics de la física
i la química.
Els signes fisiopatològics tenen una extraordinària
representació en la col·lecció instrumental
del museu. Des de l’estudi del concepte i la mesura
de la temperatura corporal fins la reducció de les
disfuncions orgàniques a traçats gràfics,
tot destacant l’evolució de l’esfigmometria,
l’electrocardiografia, l’electroencefalografia
o l’espirometria.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
