|
especialitats mèdiques
La formació de les especialitats mèdiques es
produí com a conseqüència del desenvolupament
de tècniques diagnòstiques i, en alguns casos,
quirúrgiques, que permeteren l’autonomia i institucionalització
d’àrees específiques de les ciències
mèdiques. De manera progressiva, aquest fou el cas
de l’oftalmologia, l’urologia, l’oto-rino-laringologia,
la tisiologia, l’endocrinologia, la neurologia, la cardiologia,
la dermatologia, l’anestesiologia, entre altres.
La col·lecció d’instruments del museu
il·lustra aquest fenomen de constitució de disciplines
mèdiques a Catalunya. A tall d’exemple, en oftalmologia,
des de la col·lecció d’ulls del segle
XVIII fins l’instrumental quirúrgic i exploratori
del segle XX, passant per aparells diversos, com ara l’optòmetre,
l’oftalmòmetre, el refractòmetre, el pupil·lòmetre,
el campímetre, el tonòmetre, l’estesiòmetre
o l’oftalmodinamòmetre. Un recorregut evolutiu
que la col·lecció del museu també permet
practicar amb altres especialitats mèdiques.
|