|
fons històric del Dr.
Eduard Xalabarder Serra i del Dr. Conrad Xalabarder Puig
Un dels arxius mèdics històrics preservats al
Museu és l'anomenat fons dels doctors Xalabarder. Aquesta
nissaga de metges interessats en el camp de la pneumologia
s'inicià amb el Dr. Eduard Xalabarder Serra (Caldes
de Montbui, 1869 - Barcelona, 1922), continuà amb el
seu fill, Dr. Conrad Xalabarder Puig (Caldes de Montbui, 1899
- Barcelona, 1979) i el seu nét, Dr. Eudald Xalabarder
Conca (Barcelona, 1931). Els fons que comentem a continuació
està més relacionat amb la vida professional
dels dos primers metges de la nissaga i, de manera concreta,
amb el rerafons de la lluita contra la tuberculosi portada
a terme a Catalunya des de finals del segle XIX. Es tracta
d'una documentació que permet de plantejar tot un seguit
de qüestions relatius a la història de les campanyes
antituberculoses encetades pels metges catalans al llarg d'un
extens període, sobre les quals predominen les ombres,
i que, alhora, es complementa amb el fons històric
del Sr. Lluís Sayé sobre el dispensari antituberculós,
dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El fons històric Xalabarder permet d'estudiar els orígens
de la gran campanya de prevenció i lluita contra la
tuberculosi iniciada per l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya,
institucionalitzada des del 1904 a partir de la creació
del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi
i del primer dispensari antituberculós establert a
la ciutat de Barcelona. La documentació conservada
obre línies de recerca sobre les tasques desenvolupades
per aquestes institucions. A Barcelona, per exemple, sobre
la investigació domiciliària de casos possibles
de tuberculosi i les mesures disposades, sobre els detalls
de la concessió de subsidis -en forma d'aliments, llet
i carn, i en metàl·lic- als malalts i les seves
famílies entre els anys 1904 i 1910, sobre la creació
de nous dispensaris antituberculosos o sobre la institucionalització,
des del 1910, de l'anomenada Festa de la Flor o dia de la
tuberculosi. Els papers conservats sobre aquesta darrera qüestió
són prou importants, ja que permeten d'avaluar el caràcter
del reformisme social del període a partir del compromís
adquirits per les dones de la burgesia benestant barcelonina.
Així, el fons n'és una mostra de les activitats
portades a terme, de les instruccions i regulacions expressades
pel Patronat i de la transformació del dia de col·lecta
en la creació de subscripcions populars a partir de
1921. D'altra banda, en bona mesura gràcies a la tasca
feta pel secretari del Patronat, Dr. Víctor Soley Geli,
el fons preserva documents sobre les activitats mèdiques
dels metges barcelonins en aquesta matèria -fullets,
reculls i articles de premsa, discursos i monografies- i de
la seva participació en els congressos de Paris (1905),
Saragossa (1908), Barcelona (1910). Més enllà
de Barcelona, les activitats portades a terme pel Patronat
a la resta de Catalunya també hi són presents,
com ara la formació de subdelegacions. També
un afer assenyalat com fou la creació del Sanatori
de Torrebonica a Terrassa el 1910, del qual fou director anys
després el Dr. Conrad Xalabarder, quan ja s'havia consumat
el procés d'incorporació d'aquestes institucions
antituberculoses a l'obra social de la Caixa de Pensions per
a la Vellesa i d'Estalvis. El fons recull també altres
qüestions relacionades amb aquesta campanya, una de les
quals esdevingué prou controvertida en aquells anys:
les acusacions fetes pel Dr. Jaume Queraltó Ros contra
preteses pràctiques del Patronat considerades com a
reaccionàries i discriminatòries. L'afer prengué
un caràcter de disputa professional i social que trasbalsà
aquella societat.
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
