ampliar imatge

guia didàctica sobre termometria (4)

Fou però al llarg de la segona meitat del segle XIX quan el termòmetre esdevingué una eina de mesura precisa per a la quantificació dels fenòmens orgànics cada cop més acceptada entre els metges, tot qüestionant la subjectivitat del concepte de "febre".

Els canvis fonamentals, a nivell tecnològic, es produïren a finals d'aquella centúria a partir d'una modificació tècnica -l'estrangulació de la cubeta de mercuri- que permeté la reducció del tamany dels termòmetres -de 25-30 cm a 7-14 cm-, la limitació del temps de determinació de la temperatura del malalt -de 20 a 5 minuts- i una lectura constant de la temperatura a l'escala en evitar el descens immediat del mercuri a causa del trencament del fil per l'estrangulació creada.

És a dir, les condicions de comoditat i fiabilitat necessàries per a procedir a la fabricació industrial de l'instrument.