|
guia didàctica
sobre termometria (2)
La primera qüestió que permet de plantejar aquest
instrument és la de la terminologia científica.
Els noms, els conceptes, les denominacions dels instruments
ens permeten d'accedir a la història de l'objecte i
a les pràctiques experimentals associades al mateix.
En aquest sentit, d'una banda, convindria destacar la diferència
entre les arrels gregues del nom de l'objecte (thermes-metron:
la mesura de la calor) i l'ús real de l'objecte (la
mesura de la temperatura i no de la quantitat de calor). Aquesta
definició ens permetria alhora d'introduir el concepte
de dilatació dels cossos a partir de la variació
de la temperatura.
D'altra banda, el mateix nom de l'objecte ens assenyala l'existència
de diferències amb instruments anteriors, com ara els
termoscopis del segle XVII -aleshores anomenat vitrum calendare
o speculum calendarium. Fou en aquest període quan
el termòmetre esdevé objecte de recerca teòrica
i pràctica entre els filòsofs naturals a partir
de l'estudi experimental de fenòmens meteorològics,
químics i també de la temperatura del cos humà.
Un dels aspectes de disputa en aquella recerca estava relacionat
amb un element visible en el disseny d'aquell instrument:
la definició dels punts extrems de les escales o l'establiment
d'un únic punt fix.
Aquesta qüestió ens permetria d'introduir el tema
de les escales termomètriques i la seva aparent arbitrarietat.
Un aspecte força disputat al llarg de tot el segle
XVIII, període en què es produïren algunes
de les escales que, amb múltiples modificacions, han
arribat fins els nostres dies (Fahrenheit, Réaumur,
Celsius).
|
© Col·legi Oficial de Metges de Barcelona 
següent